Takritt yal wa amek id as-yefka anamek .Ɣef akken id-yenna Eḍa Péron : “Takritt gar ifassen n uɣref , tettuɣel d taɣdem”.Ma si ljiha-s yenna Gotthold Ephraim Lessing: “ Ayen umu nessawel takritt d ulac zdat n ljehd n usayes”. Ma d Richard Leclerc netta yettwali-ttakken niḍen imi yenna:“Takritt, mačči d tiyita kan, ay akken yebɣuyella udem-is tezga tqerreḥ” .
Nebɣa naɣur nebɣi ,amdan d mmi-s n tkarditt. Tiswiεin d nettat i t-id-yeslalayen,tiswiεin niḍen d netta i t-id-yesnulfuyen. Ulad talalit n umdanɣer tudert d yiwen udem n tkarditt. Maca tikerdiwin mgaradent, yemxalaf udem-nsent. Takritttezmer ad tili d cwal akked d trad mi ara yeɣliɣef umdan naɣɣef uɣref, am wakken tezmer diɣad tezdeɣixef n yemdanen ad asen-tilli d taɣawsa di timadit-nsen si ddaw lemwaji n iḥulfan-nsen. Iḥulfan i iεebban izuraz n tayri naɣtismin naɣn lkerh. Amdan ifetel takrittu nettat tettnawal ilugan n tuddert-is, tettawi-t deg iberdan-is yessan d iεewwiqen, yeččuren d uguran. Tamedyazt yellan d yiwen wannar deg iḥulfan ttafen lebɣi-nsen, ur telli ara d tuḍrift.Isefra di yal tallit, di yal amkan gan-asazal, wwin-tt ddaw yiferiwen n yifyar-nsen.Asefru yettεabi iferdisen n tuddert , gar iferdisen-agi takritt tufa amur-is!
Ur tettut ara ttiɛad i nga i wass nsebt 13 diFuṛaṛ ɣef 19:30 deg Le Patro Le Presvost(7355 Christophe- Colomb , coin Everett) diMontréal.
Nessaram ad-truḥem ad twalim taceqquft n wAss Unejmaa, ma uraad ur tt-twalam ara, neɣ tebɣam ad ass-tɛawdemtamuɣli. Ma fiḥel…ihi ad nessuter deg-wen ad taagnem i wid neɣ tid tesnem.
L’équipe du TRA revient à Montréal le samedi 13 février pour présenter pour la 3ème fois la pièce de théâtre Ass u nejmaa au Patro le Prévost Metro Jean Talon.
Nous aimerions vous informer qu’Arab Sekhi et sa troupe seront de retour á Montréal le 13 février 2010 pour rejouer la pièce Ass n unejmaa.
Si vous ne l’avez pas encore vu ou si voulez la revoir, il nous fera plaisir de vous compter parmi nous, autrement, nous vous serons très reconnaissants de bien vouloir nous aider à diffuser cette nouvelle.
La pièce sera présentée le 13 février 2010 à Montréal.
Heure : 19:30 Lieu : Patrole Prévost, 7355 Christophe Colomb. Métro Jean Talon
Prix des places : 20 $
SVP, pas d’enfants de moins de 10 ans
Nous vous sommes très reconnaissants pour votre support et encouragement.
C’était longtemps après que les animaux, exaspérés de l’inconséquence des hommes, aient opté pour la mutité mais bien avant la Chaîne II, presque à la même époque où celui qui ne s’appelait pas encore Mohand Ouyahia s’intéressait autant aux maths qu’aux tics.
Dda Hammou faisait déjà de la pub en Kabyle dans le texte et surtout le contexte. En attendant l’arrivée des machines Carpigianni et de la glace Créponné, il fabriquait des nanans qui faisaient le bonheur des enfants. Dans un verre rempli de soda, il plongeait un petit bout de roseau et laissait tout mijoter au Frigidaire (à l’époque tous les réfrigérateurs –L’ENIEM-Oued Aissi n’avait même pas fourni les commissaires du Parti- s’appelaient comme ça). Les enfants en raffolaient et les affaires marchaient. Néanmoins, les angoisses des parents faisaient planer comme un nuage d’été sur ce florissant business. Beaucoup s’inquiétaient des risques d’angines que la préparation de Dda Hammou faisait courir à leurs rejetons. A ceux-là, il opposait, avec force mise en scène, cette histoire qui ne faisait pas dormir debout :
Muḥ Terri d isem n yiwen ilemẓi akken d awḥid kan meskin, ur yesɛi la aḥbib la lwali, yiwen ur yeẓri ma di lqaɛa i d-yemɣi neɣ deg igenni i d-yeɣli. Yezdeɣ di yiwet n Tɛecciwt akkendi tmeqbeṛt sennig n taddart. Taddart-nni isem-is Targa umariɣ, llan sin iderma imeqṛanen di Terga umaṛiɣ, llan At Buṛuf akw d wat Buẓiṭ.
At taddart akw snen Muḥ Terri axaṭer ixeddem-itent, dɣa asmi yerbaḥ mmis n lḥaǧ Buṛuf LBAK yessufeɣ-ed awal belli netta yefruri-d seg udrum-nni n At Buṛuf, yessufeɣ-ed awal-agi akken ahat a t-tettqadaṛen At taddart. Lḥaǧ Buṛuf ur t-yaɛǧib ara lḥal dɣa iṛuḥ ad as-immel d accu i yeswa yisem-agi n At Buruf, mačči menwala kan ad yawi isem n twacult At Buṛuf. Muḥ Terri yečča-tt taḥma, yerna tuṭfa n yimi. At taddart nnan-as: “Eccah deg-s, ih xas d tidett n at Buṛuf netta ilaq ad yeṭṭef imi-s… d accu-t akka? Lɛaṛ am netta… wellah ar ttennaḥcameḍ a sid…” Dɣa seg wass-ni ulac win i d-yuddren lejdud n Muḥ Terri.
Lqahwa-yagi daɣen, am tid-nni n tmurt, ɣas akka tecbeḥ s ufella. Amer mači d taqcict-agi yesserbayen akka lbirra, neɣ d tilawin-agi i d-ikeččmen i s ya ɣer da ; ad teggaleḍ ar di tmurt i telliḍ. Tura Qasi yettxemmim, ad s-iqqar ger-as d yiman-is, u limer tura Sɛid, ukud yesɛa akka ttiɛad di lqahwa-yagi, ad t-yaf mazal ur d-yusi, amek ara yexdem!?
Keç ahat maççi d aɣbel ɣurek. Ad teqqimeḍ ɣef yiman-ik ad teṛǧuḍ ameddakel-ik ad d-yas. Qasi netta, aṛaǧǧu-yagi ur s-yezmir ara. Ad ibed-d akken ger medden d aɣezfan d areqqaq. D ayen ur yezmir ara ad yexdem.
Ass-agi ad s-tiniḍ s uzelmaḍ i d-yekker, akken i s-yesseḥseb i tt-yufa. Sɛid ulac-it a simmra. Imuqel akk anda ara t-iwali, ulac, ur yettnuḥ ara di lqahwa-yagi.Yernu yekṛeh Qasi ad yeqqim daɣen weḥd-es.
Ali akwd Faḍma kkren ad qqedcen, ad d-ttheggin imensi. N waken imi teγleb-iten ceḥḥa, Faḍma tuγal γer tigad-is: ad d-ttheggi ṭεam d aqquran, ma d Ali ad yessenqad, ad yettmuqul anwa ar a yezlu si lmal-nni i yesεa.Yemmuqel s akrar :
-awah, xas teṭuqtem lamaεna ur zmireγ ara, i s-yenna i wekrar-nni.
Yemmuqel γer taγaṭ, yufa daγen iqqarḥ-it wul-is, kif kif ur yezmir ara, yuγal iweha allen-is γer tyaziṭ, ad tt-yettmuqul, ad tt-yettmuqul, ad tt-yettmuqul, yufa daγen kkurcen ifasen-is, ula d tina ur yezmir ara!
Ma ur tesinem ara, ad wen-t-id-iniγ! Ihi, yal taddart tesεa abrid ameqran, i tt-igezmen γef sin idisan, yiwen
n yidis iweha anda akken iṭij yettali, qqaren-as Amalu. Idis niḍen iweha anda akken iṭij iγelli, qqaren-as Asamar. Sin-agi idisan, ahat tfahmem-tenid, myezzin s waεrur, wa ur yettwali wa. Akka i tt-id-nufa, akka i bnant tuddar di tmurt igawawen.
Zedγeγ deg Bilkur, deg lasiti Lbiḍa. At Lasiti sawalen-as daγen : le quartier chinois. Lḥaṣun, ur telli d tamellalt, ur tt-zdiγen les chinois. Nnig lasiti-nneγ i tuli tqebbett n Ccix Bu-qebrin (bu sin n iẓekwan).
Bu-qebrin-a, γef wakken d-qqaren, γef yimawen-nsen, d yiwen seg widen ibedden deg ubrid i Marichal Bugeaud. Akabar aγelnawyerra-t d amazun n Ṛebbi deg ddunit, iṛeqqem-as taqubbett ttẓurun-tt seg yal tamnat n tmurt, tikwal ula seg tuddar n leqbayel.
Mulud Mεemri d amaru. Ilul di tewrirt n Mimun deg Wat Yani deg useggas n 1917. Yemmut ass n 26 di Fuṛaṛ 1989 di Σin Ddefla. Yemdel di taddart-is. Mulud Mεemri yefka azal i tutlayt n yedles n Tmaziγt. Yura aṭas n yedlisen ama s Tefṛansist ama s Tmaziγt. Gar-asen : Isefra n Si Muḥend u Mḥend, Isefra iqdimen n Leqbayel, Tajeṛṛumt n Tmaziγt, Amawal n Tmaziγt Tatrart, Ahellil n Tgurarin, Tawrirt yettwattun, Tazegrawt, Yenna-yas Ccix Muḥend… atg.